Fa uns dies vaig sortir a passejar, tot seguint un corriol entre alzines, oliveres i algun ametller. Reconec que les flors de l’estepa em tenien el cor robat, però, de sobte, la meva mirada es va aturar en una alzina. Guarnida amb les seves flors masculines, grogues i abundants, agrupades en aments allargassats i penjant en els branquillons joves, semblava ben bé que estava a punt de sortir de festa. Li vaig somriure. Per un moment, em va recordar a mi quan em poso unes arracades llargues i estretes, reservades per ocasions especials.
L’alzina floreix durant els mesos d’abril i maig. A més de les flors masculines en té de femenines, petites i aïllades, o a voltes en grup de dos. Sorprèn veure aquest arbre corpulent, de capçada densa i escorça grisa o bruna, rugosa i clivellada, amb tant de color.
Les fulles tenen forma de punta de llança, de 3 a 7 cm., amb marge dentat, que per l’anvers són de color verd, i pel revers, blanquinoses degut a la presència de pèls. Haurem d’esperar al setembre i sortir a passejar per trobar el seu fruit, la gla.
Us hi heu fixat, vosaltres? Encara hi sou a temps! Sortiu a gaudir d’aquests esquitxos de color que ens brinda la primavera!
